PAUL  AUSTER

Paul Auster és un escriptor, director i guionista americà. Ha escrit molts llibres, incloent novel•les, obres de teatre, guions, poesies, relats i memòries. El llibre que jo vaig a utilitzar per a especejar-lo és Diari d'hivern, llibre que està dins del grup de memòries.

DESCRIPCIÓ

Descriure a una persona reial? Això podria resultar-me fàcil, no massa complicat, doncs bé, vam a veure cóm es Paul Auster físicament basant-nos en Diari d'hivern.

El primer del que ens parla Auster al seu llibre és de les seues cicatrius. Són una de les característiques més característiques (valgui la redundància) seues, des de xicot las porta i han estat amb ell tota la seua vida. M'agrada molt cóm les descriu, dient que són “marques de la vida, que les diverses línies irregulars que tens gravades al cutis són lletres que l'alfabet secret que explica la història de qui ets...”. Hi té varies a la cara, que el ens explica molt bé on són i el motiu.​



... tornes a tirar-te en planxa i avances pel terra com de vidre que et trobes que vas de pet cap a un banc de fuster […] el que no veus en la fracció e segon en què has de canviar de direcció és que, de la pota, en surt un clau […] el clau se't clava a la galta esquerra quan hi passes pel costat. (pàg 9)



Cicatrius de celles partides, una a l'esquerra i una a la dreta […] Una altra cicatriu a la barbeta, d'origen desconegut. (pàg 10)

Hem de parlar de la salut de Paul. Les distintes parts del cós de Paul s'han vist brutalment afectades durant tota la seua vida. Resulta impressionant la quantitat d'accidents que Paul ens conta, accidents que de segur que han marcat la seua vida i, el que ara ens interessa, el seu físic.

El primer del que ens parla és d'un accident que va tindre jugant a beisbol, on es va obrir el cap. Jugant a aquest esport, té la mala sort de xocar amb un xic, el qual, amb la boca, li obri el cap.



… i el que passa a terra mentre tu mires el cel és que alguna cosa o algú topa amb tu inesperadament, i l'impacte és tan sobtat […] que caus a terra a l'instant. (pàg 11)

La seua salut és molt roïna. Són dos els atacs al cor dels que ens parla. Un coàgul a la cama esquerra. Ens parla d'una mononucleosi i ha patit gonorrea. Vist aquest panorama i el dels accidents abans comentats, pareix estrany que a soles s'hagi trencat un ós en la seua vida.



Just un mes després que fessis els cinquanta, mentre estaves assegut a l'estudi del pis baix menjant-te un entrepà de tonyina per dinar, vas tenir el que ara anomenes un fals atac de cor. (pàg 29)

 

Quan ens parla del seu físic, ja entrat en el llibre, ens diu que li resulta estrany. Per què pot resultar-li estrany? El diu que tots som estranys de nosaltres mateixos, afirma que l'única cosa que l'identifica és el rostre, que seria incapaç de reconèixer altra part del seu cos. Potser el seu cos haja canviat molt, però és curiós que el físic de Paul Auster no sigui reconegut per Paul Auster.



Has viscut seixanta-quatre anys dins el teu cos, segurament series incapaç de reconéixer un peu teu […]. Tots som estranys de nosaltres mateixos. (pàg 137)



Arribem a la part del seu físic sense la qual jo no estaria fent aquest treball. Les seus mans. Ell las considera unes mans ocupades, sempre fent alguna cosa. Imagino que si sempre fan alguna cosa, als seus seixanta pocs anys, estaràn molt gastades, cosa que no és molt important mentre continuï escrivint llibres.



Les teves mans t'han servit de manera semblant, és clar, tothom ha fet aquestes coses amb les mans, però quasi sempre estan ocupades fent tasques que requereixen poca o gens de reflexió. (pàg 139)

 

 

 

PAREGUT RAONABLE

Qui es aquest senyor? Pareix que no t'agrada molt el cine. La persona que he triat per a representar a Paul Auster és Luis Buñuel, el famós director de cine espanyol. En la meua opinió, el paregut és més que raonable, a més, he buscat una foto de Buñuel fumant, cosa que Paul solia fer molt.

 

​

DESCRIPCIÓ PSÍQUICA

Paul Auster és bon conductor. Tot i que va tindre un greu accident al 2002, Paul Auster és bon conductor. És un conductor amb molta experiència i la seua família no dubta en que sigui ell qui condueixi quan faci falta.

Tens cincuanta-cinc anys, i des dels disset que condueixes, sempre amb habilitat i confiança, amb una fama de ser un bon conductor que comparteix tothom que ha anat mai amb tu. (pàg 18)

Ell diu que és una persona amb molt mala orientació. Es referix a l'orientació espacial. Ens explica que, tot i que no vulgui, acabarà per agafar camins incorrectes i perdent-se en qüestió de poc temps.



Tota la vida has estas incapaç d'orientar-te en l'espai. […] Estàs completament perdut en questió de minuts. (pàg 50 i 51)

Per a ser artista, Paul Auster ha de ser una persona culta i, pel que diu al llibre, és una persona culta. En ningun moment falten bones referències i frases apropiades per al moment. Durant tot el llibre ens mostra la seua passió pels llibres, pel cine, la música... la cultura en general.



El teu cos en habitacions petites i en habitacions grans, […] remenant en llibreries i en botigues de discos (D.E.P.), seient en auditoris, en cinemes i en sales de concerts... (pàg 51)

Hi ha una part del llibre on Paul ens conta la seua història a les diferents cases que tenia i on ha viscut. En la part vuit, ens deixa vore una característica de la seua personalitat durant aquesta època, en la que va estar molt implicat en moviments revolucionaris. Ens diu que ell era un noi tossut i poc disposat a col•laborar. Tot això ve a causa de les manifestacions en las que va participar durant aquesta part de la seua vida, dels vint als vint-i-dos anys.

En l'edició matinal del Daily News hi havia una fotografia en què es veia com t'arrossegaven cap al furgó.

​

El peu de foto deia Un noi tossut, i sense dubte això és exactament el que eres en aquell moment de la teva vida: un noi tossut i poc disposat a col•laborar. (pàg 57)

La sensibilitat de Paul es estranya. Tots som sensibles, uns més que altres, però sensibles. Ell es reconeix com una persona sensible, però no és sensible davant la mort. La sensació a la que tot el món és sensible resulta insensible per a Paul.

...la mort et congela i t'apaga, et pren tota l'emoció, tot l'afecte, tota connexió amb el teu propi cor. Des de sempre t'has quedat mort davant la mort. (pàg 109)

​

Quan ens parla de la seua mare, podem deduir que Paul és una persona generosa, una persona que pensa que dos gaudeixen més els diners que un. Quan a la seua mare li fa falta, ell no posa cap excusa per a donar-li diners. A la seua mare li dona vergonya demanar-li'ls i ell ho troba estrany.



A tu no et molestava enviar-los els diners, però trobaves estrany que el seu ex-Marine ja no pogués ni fer el que li tocava. (pàg 123 i 124)

M'agrada molt el concepte d'heroisme d'en Paul. Ell és jueu i va a anar a escoles públiques, ja que seria estrany que fora a escoles catòliques. Doncs ell compartia classe amb xics disminuïts físics i psíquics. És una bona part del llibre quan tracta aquest concepte i ens diu el per què es així.



… i com vas creixer en una època en què encara no existia l'educació especial […] alguns dels teus companys de classe eres disminuïts. […] Si haguessis viscut només entre infants beneïts físicament, […] ¿cóm hauries aprés què és l'heroisme? (pàg 161)

Hem de parlar de què li agrada a Paul Auster. El primer que ens conta és que li agraden les noies des de xicot, cosa que és ben certa. Durant unes quantes línies, Paul ens conta les seues conquistes davant de Peggy Sue's, Jenny's i demés. I al tindre aquesta atracció per les noies i mullers clara, podem explicar-nos les seues sortides a per prostitutes i la seua pèrdua de la virginitat.​



…i com que no tenies ningú a qui acudir, a vegades sorties a buscar una prostituta, potser cinc o sis vegades. (pàg45)

​A Paul li agrada beure i fumar, però no li agraden les verdures. D'aquesta forma no viuràs molt, Paul. També hem de dir que detesta els plàtans des de que va tindre que menjar molts d'ells durant una estona. De xiquet, com tots, era fan del menjar basura, però el que impressiona és que menjava una barbaritat d'aquestes merdes. Doncs bé, a Paul li agrada l'esport. Li agrada el beisbol, això pot ajudar a mantindre la seua salut.



Demanes un whisky. […] Demanes un segon whisky, i un tercer, i un quart i de sobte t'adorms. […] Sí, beus massa i fumes massa, […] la dieta que seguixes no s'ajusta als preceptes de la prudència nutricional contemporània. (pàg 15)

La vida de Paul ha estat molt implicada en política o al menys durant el llibre tracta de fer semblar això. Durant la seua època estudiantil, ja l'hem comentat, anava a manifestacions, però ho feia pacíficament. Quan ja vivia a França amb una parella seua, era una persona amb el cor a l'esquerra, de tota manera, per a ser un bon artista no pots tindre-ho a altre lloc. Com hem dit, Paul és jueu, i com és clar, es situa en contra de l'antisemitisme. És curiosa la història dels llibres que encontra a una de les seues cases, molts d'ells antisemitistas i feixistes, finalment tirant-los a les escombraires.



Com que a Aups només hi havia dos cafés principals, el cafè de dretes i el cafè d'esquerres, vosaltres freqüentàveu el d'esquerres. (pàg 70)



















​