DESCRIPCIÓ FÍSICA

Al llarg del llibre no hi apareix una descripció de Luo que siga clara i ens done una idea de com és físicament, no obstant això, hi ha parts de la novel•la on sí hi fa referència al seu aspecte, encara que siga per dir-nos coses no massa rellevants. Entres estes coses ens diu que Luo, era menys musculós que el protagonista i que quan decideixen disfressar-se per aconseguir els cants muntanyencs, Luo fa el paper d’intèrpret d’un líder comunista, per al que duia un vell uniforme de soldat.



En lloc d’amagar-me sota el llit del Quatreulls, jo que era més gran i més corpulent i més robust que Luo, m’havia encabit sota el de la seva mare, visiblement menys espaiós(...) (pàgina 117)

Per el que fa a Luo, d’acord amb el seu paper de secretari, vestia un uniforme descolorit de soldat, manllevat el dia abans a un jove camperol que havia acabat el servei militar. Damunt el pit, hi brillava una medalla d’un vermell de fosc, sobre la qual ressortia un cap de Mao daurat amb els cabells impecablement aplanats endarrere . (pàg 75 i 76)

DESCRIPCIÓ PSÍQUICA
Luo, nascut a la ciutat de Chengdu i fill dels dentistes més importants de tota Xina, és un dels protagonistes de la novel•la, una molt bona persona i  el millor amic del xic violinista, amb qui sempre ha tingut una gran relació.



No exagero si dic que Luo va ser el meu millor amic que vaig tenir mai. Vam créixer junts, i vam conèixer tota mena d’experiències, a vegades molt dures. No ens barallàvem gairebé mai. (pàg 14)



Luo és, també, un gran narrador d’històries i una persona molt positiva, de caràcter fort, lluitador nat, encara que hi haja voltes en què es deprimeix i perd les esperances. Es tracta també d’un  xic enamoradís, que des del primer moment sap que li agrada la Petita Modista.

​
Quin gran narrador era Luo! Podia manipular el públic canviant simplement el lloc d’una veu en off, fins i tot estant abatut per un violent atac de malària. (pàg 50)
Teníem l’esperança que, si li fèiem les feines dures, les físicament insuportables, ens deixaria altres llibres que guardava dins la maleta secreta. (pàg 69)
-¿No vols descansar una mica?-li vaig preguntar-Mira com et tremolen les mans. ¿No ho notes?
-No- va dit aixecant una mà davant els seus ulls per examinar-la. (pàg 42)
-Malgrat tot, l’endemà, a les primeres clarors de l’alba, Luo, fidel a la seua ambició de crear una noia bonica i culta, se’n va anar amb El Pare Goriot dins el cove de bambú (...) en direcció al pobre de la Petita Modista. (pàg 124)​



I és també un enamorat de la lectura i un fumador convençut. Li agraden  sobretot les novel•les de l’escriptor francès Balzac, de qui ha llegit quasi totes les obres, almenys totes les de la maleta del Quatreulls.



Luo el va llegir la mateixa nite que el Quatreulls ens el va passar i el va acabar de bon matí(pàgina 65)​​

Vaig deixar de banda les obres de Balzac, passió exclusiva de Luo. (pàg 122)
Vaig tocar una bona estona, mentre Luo encenia un cigarret i fumava tranquil•lament, com un home. (pàg 11)
Sacsejava les llosques i recollia els brins de tabac amb meticulositat de rellotger, sense perdre’n ni una engruna. Un cop fabricat el cigarret, l’encenia, i després apagava el llum. (pàg 23)



​Per últim, cal dir que Luo és, a més, un xic intel•ligent i astut, capaç d’enganyar el comandant del poble i fer xantatge al Quatreulls, tot per tal de aconseguir els seus propòsits.


Eren gairebé les nou, el gall feia impassible el seu àpat habitual quan, de sobte, Luo va tenir una idea fantàstica: va alçar el dit petit i va fer girar les agulles del despertador en sentit invers, fins fer-lo recular una hora. (pàg 21)
-Espera- li va dir Luo-, tinc una idea: et portarem el cove fins al magatzem del districte i, a la tornada, ens deixaràs alguns dels volums que tens amagats a la maleta. (pàg 62)​

​

RELACIONS
Luo és el fill del dentista més prestigiós del país, el cinquè de tots els que aquest ha tingut, però, l’únic fill de la seua mare. És el millor amic del violinista, el “nóvio” de la Petita Modista xinesa i un bon company del Quatreulls. Ha parlat a voltes amb el pare de la Petita Modista, però molt poques, i amb el pastor muntanyenc, que li cau de meravella, encara que el coneguera baix una altra personalitat i estiguera amb ell durant poques hores.



El pare de Luo era una autèntica celebritat, un gran dentista conegut a tota la Xina. (pàg 14)
Era el cinquè fill del seu pare i l’únic nen de la seua mare. (pàg 14)
El Quatreulls era amic nostre(...).

Al vespre Luo i jo anàvem a cuinar a casa seva, quan pescàvem un tros de carn, una ampolla d’alcohol o quan aconseguíem robar verdura de primera dels horts dels camperols. Ho compartíem sempre amb ell, com si forméssim una colla de tres. (pàg 51)
El vell moliner va continuar cantant, amb un somriure més aviat tibat i amb aquelles onades de pell prisada sobre el ventre. Recargolant-nos de riure, Luo i jo vam caure per terra, sense poder parar.

(pàg 85)
De sobte, un corrent d’aire va fer gronxar la flama de petroli i, en el moment que es va apagar la llum em va semblar veure la Petita Modista aixecar un pam la mosquitera, ajupir-se a Luo en la foscor i fer-li un petó furtiu. (pàg 50)